Coses i coses

Hola;

Ja fa temps que no postejava. I és que he estat ficat en cosetes, però totes top secret.
Aquí penjo una altra prova, aquest cop per a un estudi de Mataró. Com que ja han passat uns mesos i no en sé res, he trobat prudent mostrar-la.

Bé, només és una prova. Vaig precisar de papers vegetals, perquè encara no tenia taula de llum (ara sí que en tinc). I el retolador damunt del paper vegetal és un mal negoci. Després va tocar aplicar-hi colors amb el Photoshop.

Quan surti al mercat el projecte de l'editorial ACV Global en que he près part, us en faré cinc cèntims. Ara no puc. Top Secret!

Kalahari

What will I be like...when I get old (the Descendents)

Hola; Tard o d'hora havia de fer això.

Fent netega a casa he trobat una carpeta de gomes de les de cartró, de les que es feien als vuitanta, que duraven vint-i-cinc anys. De fet, ja ha durat vint-i-cinc anys o potser més. Està decorada amb enganxines en relleu de'n Willy Fog. Bé, no és en Willy Fog, és una imitació barata ("Tigris Hog", o alguna cosa així). En anglès ianqui, "hog" vol dir porc, no?

El cas és que és una carpeta de dibuixos de quan era petit. Una època en la que els pantalons de campana deixaven de fer-se servir per a ésser substituits pels texans de tub cordats més amunt del melic i les "hombreres". Io-ios, Màzinguers Zeta, caramels PEZ, les primeres bicicross, malles i llacets de topos, etc. Una època en la que ni tan sols hi havia l'MSX, aquella meravella de la tecnologia amb jocs de cassette que trigaven un quart d'hora a carregar-se (quan ho feien). Ah, i les màquines de Pac-Man i Asteroids (després va arribar en Rygar i Sir Arthur matant zombis i varem flipar tots).

Una època en la que Metallica treia el Ride the Lightning, AC/DC el Back in Black i el Teló d'Acer era d'Acer, i el mur de Berlin encara no havia caigut, i Margaret Thatcher deia barbaritats. Una època en la que Tejero feia el ridícul i els tancs desfilaven pels carrers. I Espanya era el parent pobre de l'Europa Occidental (perquè els tovarichs de l'Est vivien en un altre planeta).

De dalt a baix: Comando-G, D'Artacan i els Tres "Mosqueperros", Peter Pan, el Capità Hook i el Cocodril, Marvel i DC plegats (La Torxa Humana, un súper-heroi amb casc sense identificar, Súper-Ratón (!), L'Home Mosca (?), "Zuperman", Spiderman i Hulk), El Capità Trueno, els llangardaixos d'"V" i, per finalitzar, la família Superman al complet.

(Coi, m'estic fent vell)

Adéu, amics.

Doncs sí, després de 7 anys, deixo l'agència de publicitat on fins ara treballava. Ha estat dur, a cops, però he après moltíssimes coses i el balanç de tot plegat, és, sens dubte, positiu.

Els meus companys: d'esquerra a dreta i de dalt a baix: Oscar Garcia, Berta Garcia, Nicole Baumunk, Joan Cantarell, Jordi Cantarell i Manel Sancho.

I a partir d'avui...terra incògnita.

Vaqueeeees!

Un circ de l'any 1999

Quan estudiava a Llotja, vaig fer això. El tema era "El Circ". Les crítiques per part del professorat varen ser ben bones, però, en fi, anatòmicament tot és força xungo. Molt de sexe implícit. Per què serà? Molta foscor, també. I un elefant arrugat que m'enamora (sens dubte el millor de la il·lustració). La cosa és de l'any 1999. Collons, quant ha plogut. Ah, i el paper Canson, que no sé si qualificar-lo com a invent del mateix Satanàs.

Volia una bruixa

Eh; He promès a una amiga que li dibuixaria una bruixa. "Una bruixa guapa i sexi", em va dir. Lamento no haver-li fet cap cas, però bé, el resultat és aquest.

"El dibujo de la semana"

Hola.

Faig un post, certament cutre, però un post és un post, i ja tocava.

Doncs mira, que a la feina, avorrir-nos no ens avorrim (perquè hi ha molta feina), però a la meva companya Shinju (www.shinju.de) li fa pena que dibuixi tan poc. En Naroki (www.naroki.com) de tant en tant fa un conte per a nens, però molt de tant en tant. A la simpàtica berlinenca, doncs, se li ha acudit una idea. "El dibujo de la semana". La cosa és la següent: tant en Naroki com jo hem de fer un dibuix, encara que sigui en cinc minuts i de qualsevol manera, cada divendres. En penjo un exemple. No és gran cosa, però cinc minutets mentre el hefe està amb el ràdar són cinc minutets tensos i poca cosa més. Les muses no acompanyen. Per cert, ella (Shinju) se n'escaqueja. Només de tant en tant fa un collage amb els mails que envien els clients.